lunes, 7 de enero de 2013

"La nostra cultura és senzilla, modesta. És la cultura de la veu, dels ecos que neixen i moren a l'entorn de les feixes, del terròs, dels emprius, dels cabalers, dels hereus, de les pubilles i de tota aquella germanor que pujaba o baixaba, creuant fronteres. És la veu de la terra, que acull totes, totes les cultures. Però ensems, la clau de ferro forjat de la porta de casa, la nostra modesta cultura andorrana, que les rep totes, però no vol ser violada ni conculcada. Sí, sí que hi ha un repte: no s'ha de perdre de cap manera la nostra llengua universal, ni els racons, ni els solers, ni els exartells amb què altres han cavat aquest llegat. Pot ser? Jo diria que sí! Em van ensenyar que els núvols poden ser de cotó fluix. Però la veu de la terra és on es recrea cada dia la nostra cultura digna, esplèndida en intencions i, alhora, oberta a tots els torbs."
Antoni Morell. Introducció de Meritxell Bastida a  
"Set lletanies a mort"
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario