"...Tornàvem a casa a mitja tarda,
lentament, pels carrers silenciosos,
i ens deturàvem sempre davant l'àliga,
que feia de reclam a Can Calones.
.
Algunes voltes (poques, massa poques).
en ser tots sols ens besàvem febrosos
i, gloriosament impúdics, fèiem
l'amor mig despullats, i tot s'omplia
de claror, harmonia, d'esperança."

Andorra, postals i altres poemes.
Miquel Martí i Pol. 1984

Comentarios

  1. ai, meri... qué bonitooooo. Me he visto a mi misma en los últimos versos!!!! <3

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Cuanto más vieja, más pelleja

Yo he escrito vivencias sexuales y sonaban así...