Hubiese merecido la pena acabar en la hoguera

"Els festivals de les bruixes acostumaven a ser pràctiques del despertar de la matriu, com ara les bacanals, que comportaven rialles desenfrenades, o la dansa del ventre, o qualsevol pràctica que ajudes a aprendre a moure els malucs, la pelvis i el úter, i que implica -com acostumen a manifestar les ballarines- que la emoció sorgeixi del ventre. (...) Seran aquestes paganes adoradores de Diana, de la lluna o de qualsevol altra denominació que adopte la mare protomediterrània les que, tor reunint-se en coves-úters de la terra per celebrar la rialla, el cant el ball, el plaer eròtic i la bellesa del seu cos, siguen molt perilloses, especialment perquè, en assumir el seu propi poder -que serà titllat de diabòlic per la cultura patriarcal-, estan rebelant-se contra tota imposició sociocultal."


Adela Ferrer, "Bruixes i dolentes" en Bruixes, histèriques i assessines. Una passejada per la maldat femenina. Laia Climent i Marina Lopez, eds.

Comentarios

  1. meri, me has convencido... cuando libras? :)

    ResponderEliminar
  2. me vais a tener que enseñar como se quema una cuev, cuando soy csi incapaz de encender una barbacoa!

    ResponderEliminar

Publicar un comentario